La Mitologia Romana

Introducció

Al llarg dels segles, la mitologia romana extrau i adapta per si concepcions religioses i culturals dels països de la conca mediterrània: en primer lloc de Grècia, però també de Egipte, Frígia o Síria. Però la mitologia romana no posseeix la riquesa intel·lectual i poètica de la mitologia grega, per exemple.

I es que encara que els romans son profundament religiosos, els seus deus son, abans de res, els deus són útils i s’espera d’ells acció i eficàcia. Així trobem deus com Fontus (O Forus), deu de les fonts i manantials, Flora, deesa dels arbres, Pomona que vela sobre els fruits, o àdhuc Fides, personificació de la paraula dada.

En el imperi romà, s’adora als deus com Faunus, un antic deu protector dels rebanys i dels pastors, o Terminus, guardià dels límits del camp. Els deus més venerats son els protectors de la casa i de la família, els Lares (esperits dels avantpassats), i els Penates, guardians de la llar, per als que a cada vivenda reserva un lloc. Un gran numero de festes i de sacrificis son dedicats durant tot l’any a aquestes divinitats.

Els romans es consideren els humans més piadosos i per això son ajudats per els deus. Els romans també conviden als deus dels adversaris vençuts a anar a Roma per ser honrats correctament. Així els deus dels vençuts deixen a aquests últims, que perdran tota la protecció, i es posaran al costat dels romans, per ajudar encara més als romans

Religió romana

La religió romana es una religió politeista, emparentada amb la religió grega antiga. Estudiant la mateixa historia de la nació romana, podem apreciar i entendre els seus fundaments: el primer rei, Romul, es va concentrar en el art militar i va fer de roma una verdadera potencia. El segon rei, Numa, va oferir als Romans una nova força: la de lluitar per una bona causa, els deus...

Els romans creuen en un cert numero de potencies divines. La potencia dels deus inquieta per al que els romans intenten viure en bona harmonia amb ells, reconeixen la seva superioritat, i rendint-li culte a traves dels rituals. Podríem dir que la religió es una acte”diplomàtic” amb els deus: Es busca la pau dels deus. La finalitat del culte no es ni personal ni del mes allà sinó que es col·lectiva i terrestre. Per tant, la religió es el conjunt de les practiques rituals cíviques que busquen el benestar de la ciutat.

El “Pax Deorum”, fundament de la religió

“Pax Deorum” significa la pau dels deus. Amb aquesta traducció ja podem intuir de que est tracta i en que es basa, però anem a intentar explicar-ho una mica mes, per que a tots ens quedi una mica clar.

Fins i tot en el moment de la fundació de la ciutat per Romul, es pensa que els deus han donat els seu acord a aquella decisió i han transmeti bons presagis sobre la mateixa. Aquest acord no es nomes el recolzament dels deus sinó que els romans veien mes allà: Aquest acord significa que els deus son favorable s a roma i que, per tant, els romans estan en pau amb els déus. Això els assegura protecció eterna.

Aquest favor i aquest suport dels déus, són essencials,i, per tant, es important mantenir-ho. Els deus al estar del costat de roma,ajudaran constantment als romans. Així, tot esdeveniment desfavorable per la ciutat de roma, es pensava que era conseqüència de una ofensa als deus i que convenia reparar com abans millor.

El sacrifici es el ritual més important perquè permet mantenir el “Pax Deorum” reconeixent la superioritat dels déus a traves d’un vot. Es practicat per un magistrat o per un pare de família per a la religió domestica. El ateisme no existeix. Els ciutadans no tenen el dret de tornar culte al déu públic sense convocació.

Mitologia Grega

Els deus son molt poderosos. Consagren festes publiques i fan ofrenes. Hi ha un deu per a cada esdeveniment de la vida.. Peruqe serveix l’esser huma? Per fer ofrenes als deus...Els humanshan crea moltes coses.
Els gregs creuen el mil•lers de divinitats. Els mes molests son les ninfes. Els deus viuen al monts de L’Olimp. Eccepte Hades que viu a l’nfern...

Mitologia Romana

Al llarg del segles, la mitologia romana extreu i adapta per si concepcions religioses y cultures dels països de la conca mediterrània: en primer lloc de Grècia, però també d’Egipte, Frigia o Ciria. Pero la mitologia romana no posseeix la riquesa intel•lectual i poetica de la mitologia grega, per exemple.
I es que encara que els romans son un poble profundament religios, els seus deus son, son els deus utils. Aixi trobem el deu Fontus deu de les fonts o manantials

MITOLOGIA ROMANA

MITOLOGIA ROMANA

La mitologia romana, és a dir les creences mitològiques delshabitants de l'Antiga Roma, pot considerar formada per parts. La primera, principalment tardana i literària, consisteix en préstecscompletament nous procedents de la mitologia grega. L'altra,majoritàriament antiga i cúltica, funcionava en formes molt diferents a les d'equivalent grega.

Afrodita

Afrodita
Afrodita es la diosa del amor y la belleza femenina. Sus símbolos son la concha marina, los delfines y las palomas.
Nació de la espuma del mar cuando fue fecundada por los testículos de Urano, y tras su nacimiento, fue llevada a Chipre. De allí pasó al Olimpo.Zeus la casó con su hijo Hefesto debido al carácter apacible de éste, para luchar contra el alocamiento de Afrodita. Pero a ella no le gustaba su marido.El amante más conocido de Afrodita era Ares, el dios de la guerra. Juntos tuvieron varios hijos.Los dos primeros tenían el carácter de Afrodita ; los dos últimos, escuderos de Ares,

el de su padre.

Harmonía tenía la de ambos, por lo que quedó como símbolo de concordia. Hefesto un vez los pilló juntos y les encerró en una red inventada por él , de la que no podrían salir, su relación terminó.
También tuvo amores con otros dioses con Hermes y con Dioniso. También tuvo dos grandes amores mortales: Anquises y Adonis.
Anquises era un príncipe troyano, hijo del rey Príamo. Afrodita y él tuvieron un hijo, Eneas, que se convirtió en un excelente.Durante la Guerra de Troya, éste fue derrotado por Aquiles y Afrodita, para defenderle, decidió luchar ella misma contra Aquiles. También fue vencidan , pero Eneas logró escapar. Tras la Guerra de Troya , Eneas encabezó el grupo de supervivientes troyanos que huyó hacia la Península Itálica.
Adonis era un cazador frigio del que Afrodita sw enamoró, pero tuvo una rival por su amor : Perséfone. Cuando Adonis murió en una cacería , se le dividió su año en tres partes: un tercio pasaría con Afrodita , otro con Perséfone, y el otro estaba libre.
Duante las bodas de la ninfa Tetis y el rey Peleo, la diosa de la discoria Eris, que no había sido invitada, arrojó una manzana para ’’la más bella’’. Tres diosas , Afrodita, Hera y Atenea, se pelearon por ella. Zeus, que no quería despertar la ira de las perdedoras, decidió que el juez fuese un mortal: Paris, príncipe troyano que desconocía quienes eran sus padres y viví como un pastor.

Afrodita, Hera y Ateneale sobornaron, ofrecíendole , respectivamente , el amor de la más bella demlas mujeres, el control sobre Asia y el éxito en la guerra. Paris eligió el amor y le dio la manzana a Afrodita. Posteriormente, el amor de la mujer más bella,Helena, provocaría la Guerra de Troya , en la que Afrodita apoyaría a los troyanos, a quienes Hera y Atenea odiarían a muerte.
Como regalo de su marido, Hefesto, tenía un ceñidor mágico, que hacía que los hombres se enamoraran de ella. También le dio un collar mágico, que pasaría a Harmonía, hija de Afrodita y Ares.

mitologia romana

A llarg dels segles, la mitologia romana extrau i adapta per si conceptes religiosos i culturals dels països de la conca mediterrània : en primer lloc Grècia però també de Egipte,Frigia o Siria.Però la mitologia romana no poseu la riquesa intel·lectual i poètica de la mitologia grega, per exemple.
I es encara que els romans es un poble profundament religiós , els seus deus son, davant tot els deus útils i s’espera d’ells accions i eficàcia .Així trobem deus com Fontus(o fons), deu de les fonts i manantials, Flora,deu dels arbres, Pomona , que vela sobre els fruits , o inclús Fides , personificació de la paraula donada.
Els romans es consideren els humans més piadosos i es per això que són ajudat per els deus. Els romans també conviden als deus dels adversaris vençuts al acudir a roma per ser honrats correctament. Així els deus dels vençuts deixen a aquest últims que perderan tota la protecció , i es posaran del costat dels romans , per ajudar-los més.
La religió romana es una religió politeista, emparentada amb la religió grega antiga.
Els romans creuen en un cert número de potencies divines:els deus , per els roman són molt.
En el moment de la fundació de la ciutat.Es pensa que els deus van estar d’acord en aquesta decisió i han transmitit apollo per la construcció.
David Corralero

Druidas

Roble

Druidas:

Los druidas eran particularmente asociados al roble y al muérdago (hierba pariasiatica) que normalmente crece en estos árboles); y se cree que ellos utilizaban a este último para preparar medicinas o pociones alucinógenas. Para ayudar a entender el significado, la palabra druida (galés derwydd ) se cree a menudo que viene de la raíz de la palabra que significa "roble" (galés derw ), aunque probablemente esta raíz porto-indo-europea puede haber tenido el significado general de solidez.
Soldados celtas

Druida